Ponç Pons (Menorca, 1956) és llicenciat en filologia hispànica i catedràtic d'institut de llengua i literatura catalanes. És autor, entre d'altres, de les narracions de Vora un balcó sota un mar inaudible, les novel·les L'hivern a Belleville, Entre el cel i la terra i Memorial de Tabarka, l'obra de teatre Lokus, el primer volum de Di llatari (Quaderns Crema, 2005), els aforismes d'El rastre blau de les formigues (Quaderns Crema, 2014) i el dietari Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema, 2020). Com a poeta, ha publicat Al Marge, Lira de Bova, Desert encès (Quaderns Crema, 1989), On s'acaba el sender, Estigma, El salobre, Abissínia, Pessoanes, Nura (Quaderns Crema, 2006)—Viola d'Or als Jocs Florals, premi de la Crítica Serra d'Or i premi Nacional de la Crítica—i Camp de Bard. Com a traductor de poesia, ha guanyat el premi Cavall Verd. La seva obra figura en les antologies més importants, ha estat traduïda a diverses llengües i l'ha fet mereixedor, entre d'altres guardons, del premi Ramon Llull i de ser nomenat Escriptor de l'Any pel Govern de les Illes Balears.