Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València, 1993) no ha desaparegut mai del nostre escenari literari i cultural, encara més, ha suposat un lligam sòlid entre passat i present. Commemorar-lo i celebrar la seua poesia és, o hauria de ser, oferir-li una continuïtat, una durabilitat i un sentit en la memòria, i en l’espai, íntim i col·lectiu. Aquesta perdurabilitat és, en part, allò que recull i reflecteix el llibre que ara tenen entre mans: Estellés: mirades i records.
Es tracta d’una obra col·lectiva, heterogènia per necessitat, un llibre que aporta les lectures d’Estellés que han fet onze dones —periodistes, filòlogues, investigadores, comunicadores, escriptores, historiadores, poetes. Són la mirada, les reflexions, les vivències i els records d’Isabel Añó, Irene Mira, Antònia Cabanilles, Xènia Dyakonova, Maria Àngels Francés, Meritxell Matas, Glòria Bordons, Fanny Tur, Begonya Pozo, Irene Rodrigo i Susanna Lliberós.
Hem llegit Estellés des de joves, l’hem recitat en sopars amicals, l’hem escoltat en concerts i al teatre, en boca de milers de veus; el citem contínuament, el duem al cor, als llavis i a les samarretes. Estellés és el poeta valencià que més poetes ha forjat: «la contundència dels seus versos no deixa opció a la indiferència».
El resultat de tot això és, en part, aquest llibre polifònic, femení, honest i testimonial, íntim i esquinçat de vegades, sobre el poeta Estellés, la seua obra i la seua personalitat, escrit amb un agraïment immens cap a qui ens va ensenyar que «no s’és res si no s’és poble». Benvinguts a la festa estellesiana.
